Garcia Lorente al Patufet

Era un època (1972) en què a la revista Patufet hi publicaven diversos dibuixants llavors molts joves , com Alfons López, Fer, Joma o Toni Batllori. Garcia Lorente (1920), un dibuixant en plena maduresa artística, aportava a la publicació tot el seu saber i la seva ja llarga experiència. A Patufet a banda de dibuixos humorístics crearia els personatges fixes de Kim i Tap.

El dibuixant català havia començat fent d'animador al primer llargmetratge en color que s'havia fet a Europa, Garbancito de la Mancha l'any 1945. Posteriorment va treballar com a historietista a Nicolás i a moltes revistes infantils de l'editorial Bruguera. Els anys 70 treballaria amb èxit a revistes satíriques com Barrabás i El Papus. 

Dibuixos publicats a: Patufet, número 114, 23 de juny de 1972 i Patufet, número 115, 30 de juny de 1972.

L'Infantil / Tretzevents, Cavall Fort i Patufet: revistes infantils en català en ple franquisme

El 16 de maig dins les Jornades d’Història de l’humor gràfic a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona vaig presentar una ponència amb el nom de L'Infantil / Tretzevents, Cavall Fort i Patufet: revistes infantils en català en ple franquisme.  A la foto podeu veure Antoni Guiral, Jordi Riera, Santi Barjau i Rai Ferrer en el col·loqui posterior.

La presentació de la ponència:

En ple franquisme, lluitant i sortejant les normes imposades per la dictadura contra les publicacions en català, es varen editar tres revistes infantils importants. Les dues primeres Cavall Fort i L'Infantil / Tretzevents, editades sota l’ empara de l’església catalana, tenien uns objectius clars d’entreteniment i sobretot de formació dels infants catalanoparlants. La tercera, Patufet, era un intent de recuperar una revista que havia estat un èxit de vendes en el primer terç de segle a Catalunya.

Les tres publicacions farien aportacions interessants, creant models nous de revistes en aquest segment de mercat. El seu interès per editar amb un millor paper, amb una compaginació moderna, el fet de descobrir i publicar per primera vegada a l’Estat series importants provinents del còmic franco belga o les oportunitats que donaren a talents joves del país,  foren unes contribucions importants a les publicacions infantils del tardofranquisme.

En el terreny de la llengua Cavall Fort, L'Infantil / Tretzevents i Patufet optaren per un model correcte, sense castellanismes però viu, el català que es podia escoltar al carrer. Conscientment oblidaren els arcaismes i el català “literari” ajudant a molts infants catalans, en els foscos anys de la dictadura feixista, a tenir el seu primer contacte amb el català escrit.

Cornet a Els homes d'en Patufet

Imatges extretes de Els homes d'en Patufet número 3 dedicat a Gaietà Cornet, publicat per l'editorial David (1930?). Gaietà Cornet i Palau (1878-1945) va ser un enginyer, dibuixant i caricaturista català. Un dels ninotaires més importants de la primera meitat de segle XX dins el món editorial català.

En una part de l'entrevista que hi ha dins el llibre, en Cornet contesta unes paraules que encara farien seves, en el fons,  bona part dels dibuixants catalans actuals:

- Perquè no'm limito a fer d'artista? Veli-aquí una pregunta que no puc dir-li les vegades que m'ha sigut feta per que son innombrables. Devant de la meva gran afició a fer ninots, molta, però molta gent m'ha fet la mateixa pregunta que'm fa vostè de: "perquè no abandona la carrera i els negocis i es dedica de plè a fer ninots? I ara li vaig a dir la resposta que faig a tothom: Senzillament, perque crec que si no's té un gran esperit de sacrifici i una virtut extraordinària, sol poden fer d'artista els rics. Jo no vaig néixer ric ni resignat a ésser pobre tota la vida. D'aquí el que haigi sacrificat i sacrifiqui bona part de les meves il·lusions i de la meva fruició espiritual per anar dret a la lluita per les subsistències.

El Mefist d'Ivà

 

El magnífic Mefist dibuixat per el mestre Ivà (1941-1993). Les quatre historietes de les imatges es van publicar als números 121, 122, 124 i 125 d'agost i setembre de 1972 a la revista Patufet.

Més Muntañola al Patufet

El mestre Joaquim Muntañola (1914-2012)  recentment traspassat va fer milers de acudits gràfics i caricatures durant la seva llarga vida professional. L'any 1973 va publicar a la revista Patufet aquestes caricatures en el context d'una historieta sobre personatges coneguts de l'època:  Barrios (número 144 de gener), Urtain (número 146 de febrer), Kubala (número 150 de febrer), Andreu Gimeno (número 154 de març) i Mark Spitz (número 147 de febrer).

Joaquim Muntañola al Patufet

Muntanyola o Joaquim Muntañola (1914-2012), va ser un humorista gràfic, publicista i escriptor. Començà a dibuixar de mot jove per a Xut i En Patufet. Autor d'obres de teatre, articles, historietes i acudits gràfics. Va enllaçar la generació d'humoristes catalans d'abans de la guerra amb les posteriors a la guerra civil. Va col·laborar amb publicacions com El Be Negre, TBO, Lecturas, Papitu, La Vanguardia, El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Barcelona Deportiva, Vida Deportiva, Dicen, Patufet, Don Balón,...

L'any 2006 l'humorista inaugurà l'exposició retrospectiva Muntañola, l'art de riure, l'art de viure, amb els comissaris Jaume Capdevila (Kap) i Néstor Macià i el 2007 fou guardonat amb el Premi d'Humor Gat Perich a la seva trajectòria com a humorista gràfic. L'any 2008 va escriure un llibre d'anècdotes de la seva vida, il·lustrades amb dibuixos seus (La memòria fa pessigolles, Angle Editorial, 2008).

Les imatges pertanyen a la seva col·laboració amb la revista infantil Patufet. Les dues primeres es van publicar en el número 128, de setembre de 1972. La tercera i la quarta son de juliol de 1972.

Jaume Perich a Patufet (2)

Revista Patufet (1968-73). Imatges de les historietes que va dibuixar Jaume Perich (1941-95) per els números 24, 25 i 25 corresponents als mesos de octubre i novembre de 1969.

Alberdi a Patufet

Josep Maria Alberdi que firmava Mia Alberdi es el pare del també il·lustrador Carles Alberdi. Alberdi va realitzar diverses portades per Patufet mostrant un excel·lent nivell d'humor gràfic.

Escobar a Patufet

Patufet (1968-73). Edita: Baguñà Hnos. Revista infantil i juvenil. 20x14 cm. Portades dels números 22, 29 (1969) i 57 (1970).

Josep Escobar i Saliente (1908-94) fou un dels autors fonamental de còmic català. Va col·laborar amb acudits a Patufet des de el número 5 de gener de 1969. Dibuixaria la seva primera portada per la revista el següent número.

Escobar va publicar dibuixos en diverses revistes als anys vint i trenta com Virolet, La Gralla, Diari de Granollers, Sigronet, Papitu, Pocholo, TBO , L'Esquellot i L'Esquella de la Torratxa. Els seus punyents i magnifics dibuixos satirics antifeixistes el farien passar un any i mig a la presó els anys 1939-40 per cortesia del regim franquista.

A la postguerra, un cop sortit de la Model, passaria a ser dels autor a més reconeguts de l'anomenada Escola Bruguera. Els seus personatges més exitosos serien els bessons Zipi i Zape i Carpanta, però en faria molts d'altres com: Doña Tula, suegra; Profesor Tenebro (excelent mostra d'humor negre que valdria la pena que fos més conegut); Petra, criada para todo; Blasa, portera de su casa; Doña Tomasa; Don Óptimo y Don Pésimo; Toby,...

L'any 2002 la seva familia va donar el seu arxiu a l'Hemeroteca Municipal Josep Mora de Granollers. Material que s'ha anat mostran al Museu de Granollers i del que se n'han fet catàlegs, i tambè  un DVD (Rebels amb causa, 2006) amb algunes mostres dels seus treballs de dibuixos animats.

Joan Miró a Patufet i a Cavall Fort

Joan Miró i Ferrà (1893-1983) pintor, escultor, gravador i ceramista va ser un dels grans noms en el camp de l'art del segle XX. En els anys seixanta es va implicar en la creixent cultura popular en català. Una de les portades de disc més coneguda es la que va fer per Raimon el 1966.

L'any 1965 realitza una portada per la revista infantil Cavall Fort (número 44). En la carta privada reproduïda, Joan Miró demana al editor Josep Tremoleda i Roca que l'import dels seus honoraris el pagui regalant subscripcions a les escoles. Així ho va fer l'editor. La qualitat del paper de la portada era molt superior a la normal de la revista. La tercera imatge reprodueix el missatge de Miró a la revista Patufet i va sortir al número 5 de gener de 1969.

Penarroya a Patufet

Patufet (1968-73). Edita: Baguñà Hnos. Revista infantil i juvenil. 20x14 cm. Portades dels números 2 (1968), 25, 27 (1969) i 52 (1970).

J. Peñarroya Peñarroya (1910-75) va ser un dels dibuixants fonamentals de la primera fornada de l'anomenada escola Bruguera. Els seus personatges més coneguts creats per les revistes de l'editorial Bruguera foren Don Pío (1947), Calixto (1947), Gordito Relleno (1948), Don Berrinche (1948), Pepe, el hincha (1962) i Pitagorín (1966). A Patufet comença a col·laborar realitzant la portada del segon número (1968) i amb petites historietes a partir del número 3. El seu humor buscava més els somriures complices que les grans riallades. En les seves historietes podem resseguir l'historia de la classe mitjana des de els temps durs de la postguerra fins la seva plena integració en la societat de consum ja als anys seixanta-setanta. A Patufet  aprofita per emmarcar el seu humor en un paisatge típicament barceloní.

Jaume Perich a Patufet (1)

Patufet (1968-73). Edita: Baguñà Hnos. Revista infantil i juvenil. 20x14 cm. Portades dels números 24 (1969), 31, 39, 48 i 54 (1970).

Jaume Perich (1941-95) va començar a treballar com a redactor a editorial Bruguera l'any 1964, poc després col·labora amb els seus acudits amb el diari El Correo Catalán i la revista juvenil Oriflama. La revista infantil Patufet necessitada de nous valors que contactin millor amb els seus lectors el contracta. Perich comença la seva col·laboració amb una historieta  de vuit vinyetes en el Patufet  número 17 de juliol de 1969. La seva primer portada per la revista serà per el número 24 d'octubre de 1969. 

Catalunya ja des dels temps de l'Esquella de la Torratxa (1872-1939), de Cu-cut! (1902-12),... ha estat beneïda per una saga immillorable d'humoristes gràfics. Perich, en aquests dibuixos fets encara en plena joventut i per un públic infantil, ja demostra el seu magisteri en l'art del humor gràfic. En l'humor per adults destacaria el seu sentit critic i la seva ironia, que ja ben entrats els anys setanta seria fonamental per l'anomenat "boom de l'humorisme gràfic". 

Resulta emotiu anar a la Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt, a on la família va cedir la col·lecció privada de llibres de l'humorista. A la sala de la biblioteca es pot tenir entre les mans  llibres d'humorisme gràfic en diversos idiomes, molts d'ells dedicats per els autors a Perich. Un any després de la mort del humorista s’instaura el Premi Internacional d'Humor Gat Perich en memòria de Jaume Perich per reconèixer la tasca social dels professionals de l'humor. L’iniciativa va sorgir del dibuixant Fer i la família de Jaume Perich.

De El còmic en català he sostret la següent bibliografia:

Perich. Perich Match / 1970. Pròleg de Joan de Segarra. Edicions 62. Col·lecció: L'escorpí, 20. 17x11 cm. Rús. B/N. 96 p.

Perich. Setze fetges / 1971. Pròleg: M. Vázquez Montalbán. Edicions 62. 20x14 cm. Rús. B/N. 127 p.

Perich. Els tres peus del gat / 1972. Edita: Edicions 62. Col·lecció: L'escorpí, 35. 17x11 cm. B/N. Rús. 128 p.

Perich. El llibre de les coses / 1995. Pròleg de V. Villatoro. Edita: Avui. Llibre regal per celebrar el dia de Sant Jordi de 1995 al diari Avui. 20x13 cm. Rús. 62 p.

Perich. Els gats de Perich / 1995. Edita: Thassàlia. 24x17 cm. Rús. B/N. 78 p.