El 16 de maig dins les Jornades d’Història de l’humor gràfic a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona vaig presentar una ponència amb el nom de L'Infantil / Tretzevents, Cavall Fort i Patufet: revistes infantils en català en ple franquisme. A la foto podeu veure Antoni Guiral, Jordi Riera, Santi Barjau i Rai Ferrer en el col·loqui posterior.
La presentació de la ponència:
En ple franquisme, lluitant i sortejant les normes imposades per la dictadura contra les publicacions en català, es varen editar tres revistes infantils importants. Les dues primeres Cavall Fort i L'Infantil / Tretzevents, editades sota l’ empara de l’església catalana, tenien uns objectius clars d’entreteniment i sobretot de formació dels infants catalanoparlants. La tercera, Patufet, era un intent de recuperar una revista que havia estat un èxit de vendes en el primer terç de segle a Catalunya.
Les tres publicacions farien aportacions interessants, creant models nous de revistes en aquest segment de mercat. El seu interès per editar amb un millor paper, amb una compaginació moderna, el fet de descobrir i publicar per primera vegada a l’Estat series importants provinents del còmic franco belga o les oportunitats que donaren a talents joves del país, foren unes contribucions importants a les publicacions infantils del tardofranquisme.
En el terreny de la llengua Cavall Fort, L'Infantil / Tretzevents i Patufet optaren per un model correcte, sense castellanismes però viu, el català que es podia escoltar al carrer. Conscientment oblidaren els arcaismes i el català “literari” ajudant a molts infants catalans, en els foscos anys de la dictadura feixista, a tenir el seu primer contacte amb el català escrit.
Les tres publicacions farien aportacions interessants, creant models nous de revistes en aquest segment de mercat. El seu interès per editar amb un millor paper, amb una compaginació moderna, el fet de descobrir i publicar per primera vegada a l’Estat series importants provinents del còmic franco belga o les oportunitats que donaren a talents joves del país, foren unes contribucions importants a les publicacions infantils del tardofranquisme.
En el terreny de la llengua Cavall Fort, L'Infantil / Tretzevents i Patufet optaren per un model correcte, sense castellanismes però viu, el català que es podia escoltar al carrer. Conscientment oblidaren els arcaismes i el català “literari” ajudant a molts infants catalans, en els foscos anys de la dictadura feixista, a tenir el seu primer contacte amb el català escrit.
