Entrevista a Oriol Garcia i Quera

L'Oriol Garcia i Quera (1967) és un dels dibuixants de referència del còmic català actual. Com a autor s'ha especialitzat en el còmic realista sobre els fets històrics de Catalunya. Va començar a publicar els seus primers dibuixos a Cavall Fort l'any 1987 amb Històries en blanc i negre. Des de 1989 es guanya la vida com a professor a l'Escola de Còmic Joso, a més de la seva feina com a dibuixant de còmics i de col·laborador en projectes museogràfics per a jaciments arqueològics, enciclopèdies, museus, revistes d’història.  Li volem agrair la seva col·laboració en voler respondre unes qüestions sobre el seu treball i sobre el moment que viu el còmic a casa nostra.

En una entrevista comentes que els teus referents a l'hora de dibuixar han estat El Tinent Blueberry, obra de Jean-Michel Charlier com a guionista i amb dibuixos de Jean Giraud. També cites els treballs d'Hermann Huppen i André Juillard. Tots de l'escola francobelga. Podies dir algun nom del país que t’hagués influenciat especialment a la teva feina?

Això de les influències no sempre és un fet buscat, voluntari. Vull dir que hi ha autors que t’han influït i no n’ets del tot conscient. Pel que fa als clàssics, segur que les il·lustracions d’Apel·les Mestres o d’en Junceda formen part dels meus referents. I dins el món del còmic, se m’acuden en Madorell, l’Alfons Font o en Jordi Bernet. Tots ells són grans dibuixants. També em va influir, de petit, un altre autor. En sortir de l’escola, un parell de tardes anava al Taller de pintura Da Vinci, que és a prop de casa. Allà hi havia un jove gallec que es deia Julio que feia uns dibuixos fantàstics. Passava moltes tardes mirant-lo i fins i tot havia anat a casa seva a veure’l treballar. Anys més tard es va convertir en un gran professional del còmic. Signa Das Pastoras, un autèntic virtuós de l’aquarel·la. 

Ets un dibuixant molt dotat, segur que el teu treball, si haguessis nascut a França o Bèlgica, estaria publicada per les grans editorials francobelges amb tiratges impensables en el nostre mercat. Veus prou reconeguda la teva feina o penses que a vegades valorem més els còmics que vénen de fora, que la dels grans autors del país? 

Aquí encara hi ha un gran desconeixement del món del còmic. Pels motius que sigui, la feina que fem no acaba d’arribar als mitjans, i així és molt difícil que els possibles lectors coneguin el que s’està fent. És una llàstima, ja que ens trobem en un país amb molta vida editorial i amb gran tradició de dibuixants. 

Quins tiratges solen tenir els teus àlbums? 

Com a mitjana, la tirada inicial sol ser d’uns 2500 exemplars. D’alguns títols ja n’hi ha una o dues reedicions, que es van fent de 1000 en 1000. Són números que, si els compares amb d’altres no estan malament però no permeten viure d’això. Almenys no a mi, que trigo més d’un any a realitzar cada còmic. Pensa que els drets d’autor representen si fa no fa, el 8% o el 10% del preu de venda d’un àlbum. 

Ets un autor complet. Busques una història i en fas un guió, et documentes històricament, busques informació dels fets, els vestits, els ambients, fas fotografies dels llocs a on van succeir els esdeveniments, dibuixes a llapis, ho passes a tinta, poses el color. Quina és la part que et sedueix més de la teva feina? 

Hi ha un moment especial. Quan després de llegir, escriure molt i de fer molts esbossos, “veus” la història que vols fer. És el moment en què li prens el to a l’obra. Quan penses “ja ho tinc, ara sí que veig cap on va, tot això”. És un moment molt gratificant que encoratja molt de cara als mesos de feina que encara tens pel davant. I un altre moment bo és que quan rebo el llibre imprès, ja acabat. Encara els oloro! 

Els teus àlbums estan condicionats per una part de ficció (entreteniment) que lligui al lector a la narració i un context històric plenament reeixit i verídic. Costa de trobar un punt mijà per fer un còmic que els historiadors puguin admetre com a bon treball de documentació i per altra banda els lectors joves no s’avorreixin o ho trobin només una obra didàctica? 

Amb la pregunta ja has definit bastant com entenc els còmics històrics. I com que ja els percebo així, no haig de fer gaire esforç per a donar-los aquest to. Com a lector, no m’agraden els còmics que es limiten a fer una simple cronologia de fets o els ambientats en una suposada època on no hi ha cap referent històric real. L’esforç que faig en tot cas, és el de procurar documentar bé tot allò que vagi apareixent a les vinyetes, tant en els textos com en les il·lustracions. I com que hi dedico molt temps i sobretot, procuro tenir sempre la supervisió d’especialistes, el resultat final pot satisfer a més lectors. 

Has treballat amb els teus propis guions o també amb escriptors com Xavier Escura, Núria Garcia Quera,.... Que et fa decidir a treballar un tema en solitari o conjuntament amb altres guionistes? 

Cada projecte té les seves particularitats. A l’editorial Signament el guionista era en Xavier Escura. De fet ell és escriptor i historiador, i acotava més el tema literari que el gràfic o narratiu, on jo disposava de força llibertat. Sovint, una vegada dibuixada l’escena, els diàlegs s’acabaven d’adaptar, i aquí sí que jo ja hi participava més. Amb la Núria, la meva germana, vàrem compartir l'interès per recuperar la memòria d’Hug Roger III del Pallars, i això ens va dur a fer-ne un parell de còmics. Ella viu al Pallars i no para d’escriure. Segur que si algun dia tornem a trobar un tema que ens engresqui a tots dos, repetirem l’experiència. De fet, ja n’hi ha algun que ens volta pel cap... 

Treballes diferent si una història es publica abans per entregues en una revista, que en format àlbum? 

Una mica. Si és per entregues, procuro tenir en compte en quin moment es talla la història, per crear certa expectativa, i també que cada quatre pàgines passin coses, que la trama avanci. En el cas de Rocaguinarda vaig procurar que el personatge tingués protagonisme en cada entrega. 

No t’agrada treballar sempre amb el mateix format de vinyetes. Penses molt en cada pàgina individualment per fer-la més dinàmica i atractiva? 

Entenc que la pàgina, a part de formar part d’un tot, també ha de funcionar per si sola. I com més eines tinguis per donar-li aquesta personalitat, millor. I la composició n’és una. També hi ha la gamma cromàtica, la narrativa, la direcció de la lectura, els globus... Als inicis de treballar a Cavall Fort, utilitzava un format de vinyetes més regular. La revista així ho exigia. A mesura que he anat tenint més llibertat m’he anat deixant anar i ara realment costa trobar una vinyeta quadrada dins els meus còmics. Potser m’ho hauré de fer mirar... 

Els còmics sempre els dibuixes a mà. Penses que algun dia podries fer part de la feina amb l'ordinador com altres dibuixants? Que et dóna de més, el fet de fer-ho tradicionalment? 

No es tracta d’un tema ideològic, ni res de tot això, però m’agrada molt el paper, el llapis, la tinta, les aquarel·les... De tant en tant faig alguna feina amb l’ordinador o faig retocs als dibuixos, però no m’hi acabo d’enganxar. I ara com ara, encara vaig més ràpidament a mà. En el meu cas, també realitzo jo tot el procés: llapis, tinta i color. Suposo que per al treball en cadena el format digital ha de ser molt més pràctic. 

Com definiries la teva evolució com a dibuixant de còmic des de finals dels anys 80 fins ara? 

Buf! No sé. Jo he procurat ser fidel al meu estil, un estil clàssic i realista, i provo d’anar millorant. L’especialització en el tema històric també m’ha ajudat a anar consolidant el meu estil. Però potser millor que em defineixin els altres, no? 

Els teus àlbums es poden trobar en moltes llibreries de Catalunya (podrien ser més). És dificultós d'arribar a altres punts de venda com les Illes, el País Valencià, Catalunya Nord, Andorra,...? 

El fet de publicar en editorials que no són estrictament de còmics fa que es puguin trobar les meves obres en llibreries generalistes. Això va molt bé perquè els meus lectors no són només els assidus al còmic. Però així i tot, costa. I a Barcelona, també. L’altre dia vaig passar per l’espai Mallorca i en veure que no tenien el Mallorca 1229, els ho vaig comentar i no sabien ni de què els parlava. I es va publicar fa dos anys! I pel que fa al territori, tampoc no ho acabo d’entendre. Fa tres setmanes em va venir un mallorquí tot content perquè havia trobat el Mallorca 1229 en una llibreria de Barcelona. Vivint a Mallorca no se n’havia assabentat que existia aquest còmic. Alguna cosa falla. 

És complicat l'any 2012 subsistir econòmicament dedicant-se totalment al món del còmic, sigui com a professor o com a autor de còmics? 

Hi ha de tot. Tinc col·legues que ho han hagut de deixar i d’altres que tenen feina, cobrant uns preus per pàgina molt raonables. Això sí, la majoria dels que se’n surten són molt bons en la seva feina i treballen per altres mercats (França, EE.UU...) En el meu cas, el fet de donar classes m’agrada força, però pot ser una arma de doble full. Com a complement és molt enriquidor, però si fas moltes hores de classe, no dibuixes tant, i et pots arribar a rovellar. Fins ara he procurat dosificar força les hores que dedico a la docència. D’altra banda, el fet d’haver-me especialitzat en temes històrics fa que col·labori sovint en projectes museogràfics, als que també els dedico força temps. 

Com a professor amb més de vint anys d’experiència, han passat diverses generacions d'estudiants per les teves mans. Quines expectatives veus que tenen en el moment actual? Ha pujat l’índex de noies que s'interessen per aprendre a fer historietes? 

Ja fa anys, i sobretot gràcies als mangas, hi ha moltes noies interessades a aprendre a fer còmics. Les expectatives de feina en aquests moments són poc encoratjadores. El món editorial està patint molt i pocs editors s’atreveixen a invertir en nous valors. Com en moltes professions, només uns quants acaben treballant d’allò que pensaven. De tota manera, és tan gran el ventall de continguts que cal aprendre per fer còmics, que molts exalumnes han acabat entrant dins el món del disseny, dels dibuixos animats, el cinema, la il·lustració... 

El fet de treballar per una editorial especialitzada en el món didàctic, més que en el de còmics, t'ha ajudat que els teus àlbums serveixin de base d'estudi a les escoles? 

Fins ara, no especialment. En alguns centres utilitzen algun dels meus còmics com a eina per treballar o introduir certs continguts històrics, però sempre depèn de la iniciativa del professor en concret, no d’una proposta que vingui del Departament d’Educació, de l’editorial ni res per l’estil. Des de l’editorial Casals fa un temps es van començar a redactar unes fitxes de lectura, molt ben fetes, per tal d’ajudar als professors a treure partit dels còmics històrics. Però només se’n va fer una per al Guifre 897 i la cosa va quedar parada. El que sí que faig per al Consorci d’Educació de Barcelona des del 2008 és el taller “Un còmic amb Història”, adreçat a alumnes de 3r i 4t d’ESO que necessiten una organització pedagògica diferenciada. Resumint, es tracta d’aprendre història a través d’un còmic que anem realitzant a l’aula. 

Que ajudaria a fer que el món del còmic en català funciones millor i tingués més presencia en el món cultural del país? 

Reconeixement, difusió, cohesió, professionalitat, iniciativa, originalitat, qualitat... Em venen al cap tot de paraules que algú hauria de mirar de posar en ordre... 

Et sents representat com a autor en les decisions que es van prenent per anar construint el que serà algun dia el Museu del Còmic de Badalona? Com t'agradaria o penses que hauria de ser? 

Les notícies que m’arriben són les que llegeixo al diari i veig que el projecte va mutant. Ja veurem com acaba. Sigui com sigui, quan estigui fet, l’important és que tingui vida i s’hi facin moltes activitats. Aquest és el repte veritable dels Museus, que no es converteixin només en magatzems de peces o cementiris d’elefants. 

Som molts que esperem els teus nous treballs. Quins projectes tens entre mans? 

Aquest any he il·lustrat una adaptació de l’obra Mar i Cel d’Àngel Guimerà per a edicions Castellnou. M’ha fet molta il·lusió poder-ho fer. Pel que fa al còmic, tinc ja quasi llesta una història ambientada a inicis del segle XII al Penedès, on descric un conflicte dins el marc dels castells termenats de frontera. Com vivien els seus senyors, quins interessos tenien, com es relacionaven entre ells i com resolien les seves diferències. El títol probablement serà Feudals. Com en el cas de Rocaguinarda, primer el veurem publicat per entregues a Cavall Fort i més endavant m’agradaria que sortís l’àlbum. I ja m’he posat a treballar en el següent projecte del que encara no puc revelar gaire cosa, però tinc clar que serà un format diferent. No serà ben bé un còmic. Però hi haurà il·lustració a totes les pàgines, i un fil narratiu, i un protagonista... Quan ho tingui més madur, us ho explico.

___________

Notes per a una petita biografia:

Especialitzat en dibuixos de temàtica històrica, l'Oriol comença a publicar els seus treballs l’any 1987 a la revista Cavall Fort. Els anys noranta dibuixa per a l’Editorial Signament la col·lecció de còmics històrics Temps d'espases, que consta dels títols L’Exèrcit Errant, Gorja Mortal, L’Amenaça Sarraïna i Revenja.

Convençut de les possibilitats de la narrativa gràfica, a continuació publica el còmic Rocaguinarda (primer a Cavall fort i després amb CIM edicions), que és guardonat amb el premi Serra d’Or.

Amb el propòsit de seguir-nos oferint obres que popularitzin amb rigor la nostra història sense per això haver de renunciar a l’entreteniment, l’any 2002 inicia una nova col·lecció amb el títol Barcelona 1714. Els següents volums seran Corpus 1640, Guifré 897, Pallars 1487 i Mallorca 1229, tots publicats per l’Editorial Casals. També publica el recull Trilogia Medieval amb l’editorial CIM.

L'especialització d'aquest autor fa que participi en diversos projectes museogràfics, entre els quals destaquen l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya, el Parc Arqueològic de les mines de Gavà,  el Museu de l’Almoina de València o el Museu de Tortosa. Així mateix, col·labora en obres d’investigació arqueològica, revistes i enciclopèdies d’història com la revista Sàpiens o l’Enciclopèdia temàtica Òxford.
Vinculat al món de la docència, l’Oriol forma part de l’equip de professors de l’escola Joso de Barcelona des de l’any 1989. La seva vocació didàctica l’ha dut a participar en el  V seminari d’Arqueologia i Ensenyament “Comunicar el passat” de l’UAB (2004), a les jornades “Narracions i Pedagogia” de la Societat Catalana de Pedagogia (2007) i a les II jornades “El còmic, una eina pedagògica” dins el marc del 27è Saló internacional del còmic de Barcelona (2009). En l’actualitat col·labora amb el Consorci d’educació de Barcelona en diversos projectes com el taller Un còmic amb història, adreçat a alumnes de 3er i 4art d’ESO.

Entrevista a cura de Jordi Riera Pujal, octubre de 2012.