Enric Sió i l'art pop

 

Enric Sió (1942-1998), va ser un dels dibuixants més innovadors del país durant les dècades dels seixanta i setanta del passat segle XX. La seva tècnica en el tractament de les vinyetes o portades va estar molt influïda per l'art pop o art popular. Aquest moviment nascut a finals dels anys 50 a Anglaterra, va ser ràpidament assimilat i desenvolupat per artistes nord-americans.

Sió retrà homenatge als grans noms de l'art pop en diverses vinyetes de la seva obra. A la primera imatge, el quadre Whaam! (1963) de Roy Liechestein el podem localitzar a la casa de Martha a la segona pàgina de la col·lecció d'historietes Aghardi de 1969.

A la segona imatge podem veure el retrat d' Elisabeth Taylor (1963) que va fer Andy Warhol. El podem trobar en el conte  Alicia de la serie Mis miedos de 1970. Una de les versions d'aquest retrat, es va vendre en subhasta l'any passant per un preu total proper als 27 milions de dòlars.

La ultima imatge pertany a la portada que va fer Sió per la revista Oriflama de desembre de 1968.

Cavall Fort, 50 anys 1961-2011. Picanyol (2)

  Portada de Picanyol a Cavall Fort número 236 de setembre de 1972.

 Portada de Picanyol a Cavall Fort número 307 de juny de 1975.

Portada de Picanyol a Cavall Fort número 311 d'agost de 1975.

Com dibuixar manga

Llibres en català del tema de com crear historietes no se n'han publicat masses. Curiosament però, entre els anys 2006 i 2007 sortiren quatre títols sobre com dibuixar manga (Acció, Món de Fantasia, Shojo, Shonen). Els autors de manga Caroline i Van Huy Ta van fer aquest treball per Groupe Fleurus que els van editar a Paris. La distribució a casa nostra la va fer Panini. Els llibres tenen un agradable disseny i son perfectament entenedors per a nois i noies.

Guilermina Motta, semblances raonables

Sempre m'ha agradat la secció de semblances raonables que podem trobar en algunes revistes. Normalment es fa adjuntant fotos de dos personatges coneguts. En aquest cas ho farem un pel diferent. La segona imatge es la d'una jove Guillermina Motta que amb motiu de la sortida del seu disc Visca l'amor, li feien una entrevista a la revista Oriflama a l'octubre de 1968.

Per aquelles dates la Guillermina formava parella amb el dibuixant Enric Sió (1942-1998), que li realitzaria la portada del disc. El disseny era totalment innovador l'any 1968 i era una de les primeres mostres a Catalunya del l'art Pop. La primera imatge correspon al personatge de la Martha, una de les protagonistes del còmic Aghardi. Obra que Sió publicaria a la revista italiana Linus a partir de 1969. A l'estat espanyol no es va poder veure complet el còmic fins l'edició  en castellà publicada per Totem (Nueva Frontera) l'any 1979.

Guillermima Motta (1942- ) va entrar en el Setze Jutges l'any 1964. Des de llavors conreà la cançó com a cantautora. Als seus discs mostrava el seu gust per els grans noms de la "chanson française". Poc anys després, amplia el seu repertori incorporant una tipologia de cançons més frívola i alegre. Motta, es una artista amb una carrera molt interessant, que aportava un toc murri, sorneguer i "gamberro" als escenaris. A més de saber cantar, sabia interpretar dalt d'un escenari, tret que destacava dins la cançó catalana d'aquells anys.  Paral·lelament a la seva feina com a cantant ha fet també col·laboracions com a actriu a la televisió i al cinema. En els últims anys ha conduit i ha participat en diversos programes de radio. Es una gran dama de la cançó catalana que com altres noms no ha tingut l'atenció que es mereixa per part de mitjans com la televisió catalana o de programadors institucionals.  A molts ens agradaria veure-la encara en actiu. L'any 2007 fou guardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva tasca realitzada amb Els Setze Jutges, encara que no va recollir el premi personalment per considerar que la distinció arribava massa tard. Des de l'any 1961 que va començar a funcionar el grup fins l'any 2007 van passar masses anys i alguns del membres fundadors ja no estaven entre nosaltres..

Podeu recuperar per Internet, la seva entremaliades i divertides versions de Fes-me mal, Johnny, No us caséssiu pas, noietes o amb   companyia del seu amic Joan Manuel Serrat amb bata i sabatilles la cançó Bany de cultura. Els programes de televisió i altres informacions els podeu trobar a guillerminamotta.blogspot. A Catalunya Ràdio podem escoltar una molt interessant conversa amb Jordi García Soler realitzada el setembre de 2011. Si volem fer un viatge a l'època que va sortir el disc Visca l'amor podem recuperar unes històriques entrevistes realitzades a Radio París. 

Quina versió agrada més ?

Tout bon, Street Art Utopia, Globo

Emili i els detectius

Emili i els detectius es una novel·la infantil que es pot trobar actualment a les llibreries editada per Animallibres. L'autor va ser Emil Erich Kastner (1899-1974). La novel·la va sortir a la venda  l'octubre de 1929. Era el primer llibre que Kastner escrivia per a nens. L'edició de Emili i els detectius només a Alemanya, va vendre més de dos milions d'exemplars i ha estat traduït a 59 idiomes fins ara. La presència de un entorn urbà real i no imaginari va ser important per l'èxit de la narració. Berlín la ciutat protagonista, llavors era una de les capitals capdavanteres de la cultura europea. El llibre narra les peripècies de l’Emili que comencen quan li roben els diners en el tren que el porta a Berlín, on va per passar uns dies a casa de l’àvia. Durant la persecució del lladre, l’Emili coneixerà en Gustau, el noi de la botzina, i els seus amics, els detectius. Junts, organitzaran un pla infal·lible per atrapar el lladre i recuperar els diners. L'escriptor va patir persecució, posteriorment a escriure el llibre, per part dels nazis quan van pujar al poder l'any 1933. Va estar present a la cremada dels seus propis llibres que anaven segons el regim nazi "en contra de l'esperit alemany". Podeu trobar més dades de la novel·la a  Una vida de conte i a  la pàgina d'Omnium Cultural. L'escriptor Joaquim Carbó reconeix que el llibre va ser un dels seus referents a l'hora de començar a crear narracions infantils.

L'edició que surt a les imatges es la primera que es va fer en català per part de editorial Joventut l'any 1935. La traducció es de Melcior Font (1905-1959) que va ser director de la revista infantil Jordi (1928). El llibre en cartoné i que es pot dir que es una edició de luxe,  recull il·lustracions de l'edició original alemanya i fotografies de la pel·licula que va fer la productora UFA. Destacar la qualitat general de l'edició. El disseny, les il·lustracions i les fotografies son magnífiques. L'editorial junt amb la seva filial editorial Mentora era la més important de l'època tant pel nombre de títols com per la qualitat del text i la presentació de les seves obres infantils i juvenils.

Gerhard Lamprecht  (1897-1974) va dirigir l'adaptació del llibre al cinema l'any 1931. Un jove Billy Wilder (1906-2002)  el va ajudar a fer el guió. Kastner mai va arribar a estar d'acord amb el resultat final de l'adaptació. La pel·licula va ser un èxit esclatant a l'Europa d'entreguerres. Ja a l'any 1932 el públic barceloní podia veure Emilio y los detectives al cinema Lido en sessió de matí i tarda. El cinema Lido estava ubicat a la Rambla de Catalunya número 37 a on ara es situa la llibreria Casa del llibre. Billy Wilder, d'ascendència jueva ja al 1933 se'n va anar d'Alemanya, i poc després comença la seva gran carrera com a guionista i director de cinema als Estats Units. Rolf Wenkhaus (1917-1942) va ser l'actor infantil que va encarnar el paper d'Emili. Els nazis s'aprofitarien de la seva popularitat fen-lo protagonista d'un pel·licula de propaganda l'any 1933. Moriria en combat l'any 1942 durant la segona guerra mundial.

Nom original: Emil und die Detektive. Editorial Joventut, 1935. 96 pàgines. 29x22 cm.