Sempre m'ha agradat la secció de semblances raonables que podem trobar en algunes revistes. Normalment es fa adjuntant fotos de dos personatges coneguts. En aquest cas ho farem un pel diferent. La segona imatge es la d'una jove Guillermina Motta que amb motiu de la sortida del seu disc Visca l'amor, li feien una entrevista a la revista Oriflama a l'octubre de 1968.
Per aquelles dates la Guillermina formava parella amb el dibuixant Enric Sió (1942-1998), que li realitzaria la portada del disc. El disseny era totalment innovador l'any 1968 i era una de les primeres mostres a Catalunya del l'art Pop. La primera imatge correspon al personatge de la Martha, una de les protagonistes del còmic Aghardi. Obra que Sió publicaria a la revista italiana Linus a partir de 1969. A l'estat espanyol no es va poder veure complet el còmic fins l'edició en castellà publicada per Totem (Nueva Frontera) l'any 1979.
Guillermima Motta (1942- ) va entrar en el Setze Jutges l'any 1964. Des de llavors conreà la cançó com a cantautora. Als seus discs mostrava el seu gust per els grans noms de la "chanson française". Poc anys després, amplia el seu repertori incorporant una tipologia de cançons més frívola i alegre. Motta, es una artista amb una carrera molt interessant, que aportava un toc murri, sorneguer i "gamberro" als escenaris. A més de saber cantar, sabia interpretar dalt d'un escenari, tret que destacava dins la cançó catalana d'aquells anys. Paral·lelament a la seva feina com a cantant ha fet també col·laboracions com a actriu a la televisió i al cinema. En els últims anys ha conduit i ha participat en diversos programes de radio. Es una gran dama de la cançó catalana que com altres noms no ha tingut l'atenció que es mereixa per part de mitjans com la televisió catalana o de programadors institucionals. A molts ens agradaria veure-la encara en actiu. L'any 2007 fou guardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva tasca realitzada amb Els Setze Jutges, encara que no va recollir el premi personalment per considerar que la distinció arribava massa tard. Des de l'any 1961 que va començar a funcionar el grup fins l'any 2007 van passar masses anys i alguns del membres fundadors ja no estaven entre nosaltres..
Podeu recuperar per Internet, la seva entremaliades i divertides versions de Fes-me mal, Johnny, No us caséssiu pas, noietes o amb companyia del seu amic Joan Manuel Serrat amb bata i sabatilles la cançó Bany de cultura. Els programes de televisió i altres informacions els podeu trobar a guillerminamotta.blogspot. A Catalunya Ràdio podem escoltar una molt interessant conversa amb Jordi García Soler realitzada el setembre de 2011. Si volem fer un viatge a l'època que va sortir el disc Visca l'amor podem recuperar unes històriques entrevistes realitzades a Radio París.
És la més desenfadada de tots els Jutges. També és veritat que tenim tendència a mirar-nos Els Setze Jutges com si tinguessin entitat, i la veritat és que en tenien poca. Ben aviat van comptar més les individualitats que el que representaven. Sortosament.
ResponEliminaEn un context diferent o en un país més normal, la Guillermina hauria tingut més importància que la que ha tingut.
Tens raó Enric. Som un país una mica estrany en la relació que mantenim amb les figures del entreteniment i de la cultura. La seguirem escoltant en les entrevistes que li facin, sempre son entretingudes i interessants.
ResponElimina