dijous, 17 de febrer de 2022

Exposició: La genètica del còmic

La genètica del còmic és una exposició i catàleg imprès, on s'analitzen les influències que diversos dibuixants de còmic ((Beà, Giardino, Albert Monteys, Font, Laura, Rubén Pellejero) de diferents generacions han tingut en l'evolució de la seva obra. Tots els creadors són fills artístics d'algú. Una disciplina artística xucla d'una altra disciplina. Directors de cinema marcats per les lectures de quan eren petits, poetes influïts per pintors d'una altra època... En aquesta exposició analitzem les influències que diversos dibuixants de còmic de diferents generacions han tingut en l'evolució de la seva obra. Influències que no només poden abastar el camp de dibuix, sinó també el del cinema, la il·lustració o la pintura. Reflexionem sobre com una activitat, que sembla tan aïllada i singular, té més de plural i col·lectiva del què sembla.
Els textos han estat escrits per Josep. M. Cadena, P. Gálvez, Toni Guiral, A. López, Joaquim Noguero, Jordi Riera Pujal, Xavier Roca i Sebastià Roig. La direcció de la mostra és d'Alfons López.
Biblioteca I. Iglésias-Can Fabra, Segre, 24, Barcelona. Del 15/2/2022 al 31/3/2022. Catàleg aquí.

diumenge, 13 de febrer de 2022

Enric Sió, els anys del pop i la psicodèlia

M'han convidat a col·laborar en el número de febrer de 2022 de la revista L'Avenç, una publicació cultural de referència. El títol de l'article és Els anys del pop i la psicodèlia. Enric Sió era un intel·lectual que dibuixava. A vegades comentava amb ironia que li agradava fer-ho "elegant" i "mudat". En tot cas el seu anhel era "dibuixar coses estranyes i publicar-les en revistes". Ho va aconseguir interessant a un bon nombre de lectors. En una altra declaració va comentar  "He nascut a un país marginal. És il·lícit ser català". 

L'article digital el podeu trobar aquí. L'Avenç, número 487, febrer de 2022.

dimarts, 9 de novembre de 2021

El póster de El Jueves. La mejor galería de arte satírico.

El póster de El Jueves Autor: Jordi Riera Pujal; PVP 24 €, Tapa dura, 21,5 x 24,5 cm. 237 páginas, fecha de publicación: 11/11/2021, RBA Libros, Barcelona, ISBN: 9788491871026.

La mejor galería de arte satírico. El libro es una muestra de los mejores pósteres ofrecidos por la revista, a lo largo de sus casi 45 años de publicación. Las imágenes se han agrupado en base a su autoría y el libro incluye información sobre los dibujantes seleccionados, sus técnicas preferidas y sus fuentes de inspiración. Un capítulo inicial repasa la historia de este género del arte de la ilustración y desvela cómo se trabajan los pósteres en la redacción de la revista El Jueves.

Índice

Prólogos
Pósteres para la posteridad  Guille Martínez-Vela.
¿A quién no le gusta que le cuenten historias?  El autor

 
¿Cómo se hace un póster en El Jueves?

Los pósteres (índice de autores)
Joaquín Aldeguer  
Azagra  
Juanjo Cuerda  
Deamo Bros.  
Eneko  
Farruqo  
Ferreres  
Gin  
Guille  
Kap  
Killian  
Kim  
Lluïsot  
JL Martín  
P. Puñales  
Raf  
R. Salazar  
Ventura  
Vizcarra 

Índice onomástico 

El póster de El Jueves, Jordi Riera Pujal

¿A quién no le gusta que le cuenten historias?

El mundo está repleto de incongruencias y muchas insensateces. Los hechos casi nunca se ajustan a lo que queremos. La mayoría de los humanos parecemos ocupantes de un barquito de papel navegando en una bañera llena de confusión. Muchas personas se sienten maltratadas por la sociedad en que viven. Debe haber diversas opciones para enfrentarse a esa percepción, la que proponemos en el libro es muy simple, reírse. Estamos seguros que nos puede dar una sensación de alivio y una cierta fortaleza dentro de la fragilidad. El humor nos salva y  regala vida. Reírse de uno mismo y cachondearse de la gente que se cree importante, es una arma de optimismo y puede llegar a ser un potente purificador del ambiente en que vivimos.
En El Jueves se dedican desde 1977 a espiar al mundo. Unos habilidosos informadores se dedican a perseguir la actualidad que es fugitiva y cambiante. Mientras, otros colaboradores  se dedican a observar por el agujero la cerradura el comportamiento de la especie humana.  ¿A quién no le gusta que le dibujen esas historias? Este libro está enteramente dedicado a lo que cuentan en los pósteres los autores de El Jueves, más de cuarenta años de maravillas gráficas nos contemplan. No podemos mostrar todos los pósteres que se han publicado, pero si la selección de lo mejor de lo mejor. O una de las posibles selecciones.
(...)
En esta propuesta predominan los pósteres de los últimos años, pero también hemos querido que haya una buena representación histórica. Esos antiguos pósteres saben conservar intactas sus cualidades técnicas y estéticas. Para los más jóvenes recuperarlos puede suponer una invitación a explorar aspectos de la historia de nuestra sociedad. Para los más veteranos entrañan un pinchazo de nostalgia y quizás la conexión con quienes eran en aquel momento.
Cuando entras en un póster de El Jueves, pasas a habitar el país del humor y de los sueños. Los personajes, aunque puedan resultar reconocibles, no son reales, pertenecen a la dimensión «juevera». Son una caricatura, una recreación de algunas de los mundos paralelos que pueden llegar a existir. Un póster es un regalo a los lectores. (...)

Fragmento del prólogo de Jordi Riera Pujal.

En el libro han participado: Joaquín Aldeguer; Joaquim Aubert Puigarnau (Kim); Carlos Azagra; Jaume Capdevila (Kap); Juanjo Cuerda; Daniel Deamo Fajol (Danide); Raúl Deamo; Miquel Ferreres; Jordi Ginés (Gin); David García Vivancos; Miguel Ángel García (Maikel); Eneko de las Heras; Igor; Carlos Killian; José López (Pepe Farruqo); Lluïsot; JL Martín; Guillermo Martínez-Vela (Guille); Miguel Ángel Nieto; P. Puñales; Joan Rafart (Raf); Encarna Revuelta; Ana Belén Rivero; Enrique Ventura.

Diseño gráfico: Xavier Alamany y David Martínez / grafic.info
Coordinación editorial: Cel·la Mondéjar

Otros libros sobre El Jueves


dilluns, 25 d’octubre de 2021

dilluns, 14 de juny de 2021

Ha llegado Jot Down Cómics a las librerías

Ya está en librerías el anuario que edita Jot Down y ACDComic. Jot Down Cómics es una suma de opiniones sobre los mejores cómics editados en 2020. He colaborado con un par de artículos sobre dos autoras norteamericanas.

dijous, 10 de juny de 2021

Taula rodona sobre el còmic en Català


El 30 de maig de 2021 vam poder parlar de l'estat actual del còmic en Català a les 11 h del matí. La taula rodona en línia amb els dibuixants Oriol Garcia Quera, Quim Bou i amb l'editor Santi Sobrequés va ser organitzada pel Comic on Demand (39 Comic Barcelona o Saló del Còmic de Barcelona). 
Si us interessa el tema, podeu recuperar la conversa aquí.

dimarts, 22 de desembre de 2020

Homenatge a Albert Jané (Ateneu, Barcelona)

Albert Jané

La Institució de les Lletres Catalanes va celebrar a l'Ateneu Barcelonès un homenatge al gran Albert Jané, que enguany ha fet noranta anys. En l'acte celebrat a Sala d'actes Oriol Bohigas (21/12/2020), hi van intervenir: Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes; Jordi Manent: «El polifacètic Albert Jané»; Txe Arana; Mercè Canela: «Albert Jané i Cavall Fort: tan divertit com un joc»; Jordi Riera Pujal: «La creació d'un model de llengua en el còmic en català»; Joan Ferrer: «Faré salat quan tot semblava dolç, esclau dels mots que amaguen llur sentit», Hble. Sra. Àngels Ponsa, consellera de Cultura i Albert Jané.

Article a Núvol.  

El parlament de Jordi Riera Pujal a l'acte:

Us voldria parlar de la importància de la tasca que ha fet Albert Jané en la creació d’un model de llengua en el còmic en català.

El còmic el podríem definir com un art seqüencial. Un mitjà que, servint-se d’uns recursos determinats, narra històries. I, si parlem d’històries, permeteu-me que comenci explicant-ne una de personal. A finals dels anys seixanta el Cavall Fort arribava a casa. Jo era el petit de tres germans. Era el que amb prou feines havia après a llegir, i em tocava ser l’últim a poder mirar aquells dibuixos. Ja una mica més gran, vaig descobrir que a l’encapçalament d’algunes de les historietes de la revista hi posava «versió d’Albert Jané». Era una època en què encara no era habitual que el nom del traductor es posés en els tebeos. Si sortia el seu nom amb lletres grans, és que per força havia de ser una persona important. En aquell moment em vaig convertir en amic seu, un amic menut. Jané va passar a ser un company d’aventures, i sobretot d’humor, amb qui em retrobava cada quinze dies. Amb ell i altres autors de la revista vaig descobrir que el català que feia servir amb els amics i a casa, però no a l’escola, m’era útil per llegir unes històries divertides i interessants. Si existia el còmic en català, volia dir que la llengua que jo parlava era valuosa. Era una llengua de present i de futur en què em podia quedar a viure. 

A la mateixa època intercanviava tebeos amb un amic i veí. Ell vivia en un tercer pis, i una de les finestres de casa seva donava a un antic passatge. Un carreró només per a veïns que seguia l’antiga muralla de Granollers. Davant per davant, també en un tercer pis, hi vivia jo. La separació entre el meu petit balcó i la seva finestra no arribava als tres metres. Durant una bona temporada lligàvem uns tebeos amb un cordill i els fèiem viatjar d’una casa a l’altra. Durant l’intercanvi, si no l’encertàvem i queien, no passava res. Estiràvem el cordill i recuperàvem els tebeos. Jo li passava els meus Cavall Fort i ell m’enviava altres revistes. Ja llavors començava a demostrar que la meva habilitat futura per fer negocis seria nul·la. Gràcies a aquell intercanvi, vaig perdre tota la meva col·lecció d’antics Cavall Fort.  

El còmic en aquella època no tenia cap prestigi social, cultural o acadèmic. La seva lectura era, des del punt de vista dels adults, un vici no saludable. Es tenia l’esperança que, quan els nens ens féssim grans, ho deixéssim i passéssim a llegir llibres «de veritat». Als anys seixanta també hi havia corrents pedagògics que menyspreaven el que podien aportar les lectures d’historietes als infants. Albert Jané es va sumar al corrent llavors minoritari que veia la importància de dignificar el mitjà. També s’adonava que, en una època de repressió, les historietes podien ser un instrument molt important perquè els nens es familiaritzessin amb la seva pròpia llengua escrita.

A Cavall Fort, el mes de maig de 1963 van arribar dues historietes provinents de la revista belga Spirou. Eren La patrulla dels Castors i Jan i Trencapins. Al mes següent Albert Jané va entrar a treballar a la revista. Els impulsors de la publicació volien professionalitzar la redacció. Va ser l’ànima de la revista fins trenta quatre anys després, quan es va jubilar de la direcció.

L’any 1967 es publica La flauta dels sis forats de Jan i Trencapins a Cavall Fort. Una historieta on surten per primera vegada uns personatges molt petits i d’un blau intens. Albert Jané els va batejar com Els Barrufets. Més de cinquanta anys després, el nom forma part del nostre patrimoni cultural popular. Jané en traduí molts àlbums del francès i, quan va arribar la sèrie d’animació a TV3, els va traduir de l’original en anglès.

Als anys cinquanta s’havien publicat alguns números d’unes revistes en català. No van durar gaire, aviat van ser prohibides. Moltes de les historietes que hi sortien es van traduir del castellà al català. El problema és que no sabien quin model de llengua havien d’utilitzar per arribar als joves lectors. He triat dos exemples dels textos que acompanyaven les vinyetes:

«Quan el “meta” ja s’atansa, se sent punxat per una llança, fa un crit exagerat, puix li fa mal de veritat». O un altre: «Estan xiulant des del pati i el gos és escàpol».

Era obvi que calia crear un model nou de llengua correcta i actual per al còmic dirigit a infants. En les traduccions de còmic van destacar als anys seixanta escriptors com Joaquim Carbó, Joaquim Ventalló, Víctor Mora, Pere Calders, Miquel Martí i Pol i d’altres. Cap, però, ha estat tan fonamental com Jané per la gran influència que han exercit les seves solucions lingüístiques en els milers de pàgines traduïdes.

L’Albert ens ha regalat expressions com:

«Aneu a barrufar la boira» o, a Aquil·les Taló, «Confieu en el meu bon nas. Al fons de l’abisme més obscur, no he de fer sinó seguir cegament les indicacions de la meva nàpia, autèntic radar ultrasensible».

Albert Jané va preferir dir-ne versió i no traducció, de la feina que realitzava a Cavall Fort. A la sèrie de Franquin Sergi Grapes, el personatge hauria hagut de treballar a la redacció de l’Spirou, com a l’original. Jané, en la seva versió, el fa «treballar» a la redacció de Cavall Fort i el fa més proper als lectors. Aquest fet ha estat molt positiu per propiciar la proximitat de molts personatges de còmic forans als lectors catalanoparlants.

Jané és el principal creador d’un model de llengua en la traducció del còmic al català. A més de les seves versions, també ha fet guions propis. El seu mèrit és immens, ja que disposava de molt pocs referents en què basar-se.

Aquest escriptor amb facilitat pels idiomes ha traduït historietes del francès, l’italià, l’anglès i el castellà. Jané, amb més de 130 llibres de còmics que han passat per les seves mans, als quals s’hi sumen moltes altres historietes publicades només en revistes, és el traductor de referència en la nostra llengua. La quantitat i la qualitat de la seva feina ha estat extraordinària. En aquesta tasca especialitzada, Jané aconsegueix que el text s’adeqüi a la imatge, i sap sintetitzar-lo perquè encaixi perfectament amb les bafarades preassignades. Ha tingut encert a l’hora de trobar noves solucions lingüístiques en el repte de donar sentit a una narració gràfica. Ha creat o adaptat un munt d’onomatopeies que han donat una nova riquesa al nostre lèxic.

A part de les sèries que ja he esmentat, Jané ha traslladat al català historietes de personatges com Benet Tallaferro, Bloch, Corto Maltés, Estefi, Freddy Lombard, Marsupilami, L’Avi Quim, Lucky Luke, Roco Vargas, Traspontí, Tintin o Yakari.   

Albert Jané ha realitzat una tasca ingent i valuosa en crear un model de llengua correcta, fresca i viva en l’àmbit de la traducció. Les seves aportacions en l’àmbit lingüístic han permès donar un accés fàcil i de qualitat a diverses generacions de lectors al món de les historietes.

El còmic en català no ha aconseguit la quota d’audiència de què gaudeixen altres mitjans de masses, com, per exemple, la ràdio. Tampoc s’acosta al percentatge de l’espai que la literatura en català normalment ocupa a les llibreries del país. Entre tots no hem aconseguit que la producció editorial tingui una quota de mercat raonable. El nombre de llibres d’historietes només destaca en el sector infantil, però és molt minso en la producció per a joves o per a adults. El que és segur és que, sense la seva contribució, les referències disponibles serien molt menors.

Albert Jané, com va dir un dia Màrius Serra en un article, és el Gran Barrufet. Un home que ha aconseguit que milers de nois i noies s’enamoressin de la seva pròpia llengua. Un escriptor que ha dedicat bona part de la seva vida professional a aquest objectiu només pot ser una excel·lent persona. Moltes gràcies Albert Jané.