Escrit de Ramon (Terenci) Moix, publicat la setmana següent del article Una literatura popular. Pàgines reproduïdes de la revista Tele-Estel, número 36 (24 de març de 1967).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terenci Moix. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terenci Moix. Mostrar tots els missatges
dimecres, 24 d’abril del 2013
dijous, 21 de febrer del 2013
Una literatura popular per Terenci Moix
La revista Tele-Estel va ser la primera revista en català sortida després de 1939 que no estava sota la protecció de l'església. La revista d'actualitat es va publicar entre 1966 i
1970. Ramon Moix (Terenci) i va publicar un dels primers articles en
català parlant de còmics.
A principis dels anys 60, un grup d'intel·lectuals europeus com Alain Resnais, Umberto Eco, Federico Fellini,... van promoure que el còmic fos considerat un art, concretament el novè art. El cinema ja estava considerat el setè i la fotografia el vuitè art. Aquest grup franco-italià reivindicava la qualitat narrativa i estètica del món de la historieta. A partir de llavor es varen editar recopilacions d'historietes ja dirigides a un public adult i de un cert nivell cultural. Diversos autors europeus es van impregnar dels moviments artístics dels anys 60 i van multiplicar la seva ambició creativa i artística. La revista Linus italiana (1965) va ser la primera en recollir aquestes historietes per adults en una publicació periòdica. El Saló de Lucca (1966) va estar el primer en reunir els creadors i especialistes de la nova manera de veure el còmic.
A l'Estat Espanyol, encara inmers en una dictadura que culturalment -com en tantes altres coses- era una nul·litat, pensava en el còmic com un subpruducte cultural en que el nens perdien el temps. Un joves intel·lectuals, segurament per el seu amor al cinema, van ser dels primers en prendre nota de l'importancia que tenia el còmic en el món de la cultura de masses.
L'ultima frase d'aquest post ha estat esborrada. El mestre Antonio Martín ha tingut el gest de fer un comentari a aquest post. Ell ho va viure i ho explica molt millor del que ho podria fer jo. Moltes gràcies Antonio.
A principis dels anys 60, un grup d'intel·lectuals europeus com Alain Resnais, Umberto Eco, Federico Fellini,... van promoure que el còmic fos considerat un art, concretament el novè art. El cinema ja estava considerat el setè i la fotografia el vuitè art. Aquest grup franco-italià reivindicava la qualitat narrativa i estètica del món de la historieta. A partir de llavor es varen editar recopilacions d'historietes ja dirigides a un public adult i de un cert nivell cultural. Diversos autors europeus es van impregnar dels moviments artístics dels anys 60 i van multiplicar la seva ambició creativa i artística. La revista Linus italiana (1965) va ser la primera en recollir aquestes historietes per adults en una publicació periòdica. El Saló de Lucca (1966) va estar el primer en reunir els creadors i especialistes de la nova manera de veure el còmic.
A l'Estat Espanyol, encara inmers en una dictadura que culturalment -com en tantes altres coses- era una nul·litat, pensava en el còmic com un subpruducte cultural en que el nens perdien el temps. Un joves intel·lectuals, segurament per el seu amor al cinema, van ser dels primers en prendre nota de l'importancia que tenia el còmic en el món de la cultura de masses.
L'ultima frase d'aquest post ha estat esborrada. El mestre Antonio Martín ha tingut el gest de fer un comentari a aquest post. Ell ho va viure i ho explica molt millor del que ho podria fer jo. Moltes gràcies Antonio.
Pàgines reproduïdes de Tele-Estel, número 35 (17 de març de 1967).
dimarts, 5 de febrer del 2013
Pere Gimferrer i Terenci Moix parlen de còmics
A Destino, la gran revista de postguerra de la burgesia catalana, hi va sortir un dels primers articles dedicats al món dels còmics. Dos joves escriptors Pedro Gimferrer -més conegut ara com a Pere Gimferrer (1945- ) - i Ramon Moix - que aviat canviaria el seu nom per el de Terenci Moix (1942-2003) - el varen firmar. Una bona aportació, en una revista seriosa, que devia sobtar en una època en que l'historieta gràfica era menys preada i considerada com un subproducte cultural o com un vulgar entreteniment per infants.
Destino, número 1.464 (18 d'agost de 1965).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)