diumenge, 30 d’abril de 2017

Se n'ha anat la Carmen Amorós

Se n'ha anat la Carmen Amorós. Tinc una edat que hauria de saber que les persones que conviuen amb el càncer es poden arribar a morir, però no sempre el que un sap, ho assumeix. Se m'han posat els ulls líquids.

Les persones hauríem de saber reconèixer quan passen per la nostra vida persones originals i amb trets que ens poden semblar excepcionals. Per mi la Carmen adjuntava aquestes qualitats. La vaig conèixer fa uns anys quan investigava sobre la vida professional del dibuixant Enric Sió, la Carmen va ser la seva dona i guardava tot el seu llegat. Em va obrir les portes de casa seva de bat a bat, em vaig sentir acollit i vàrem passar unes hores de xerrera intensa i d'intercanvi de pensament que a mi em resultar molt interessant. Em va passar un llibre que havia escrit en temps de muda. El seu poemari Quadern balcànic em va colpir. Als discrets ens sol trasbalsar la sinceritat aliena.

La Carmena era filla de la "gauche divine", els seus pares n'havien sigut membres actius i ella de nena i de joveneta havia conegut a molts dels escriptors sud-americans, els narradors d'aquí, els fotògrafs, les actrius, ... que eren alguna cosa a la Catalunya de l'època. Pertanyia a la generació que havia gaudit i patit la llibertat de la generació dels seus pares. Quan un dia li vaig comentar si en faria un llibre de totes aquelles històries, em va comentar que no podia, ella era amiga de tots ells i sabia un munt d'anècdotes, però eren històries que no li pertanyien. Considerava que s'havien de quedar en la privacitat.

En altres reunions amb ella vaig gaudir de la seva intel·ligència i de la seva generositat en unes converses que eren un encontre de sensibilitats. La penúltima vegada que la vaig veure, li vaig dir que estava guapa, i era veritat, els cabells que portava ja no eren els seus però seguia tenint l'elegància, la bonhomia i el somriure de les grans senyores. Ahir vaig pensar que li volia enviar un article que tinc força embastat sobre Sió que es publicarà en un llibre. He fet tard... Avui em rellegiré l'article que va fer per Tentacles i el seu últim llibre Ales de vidre  per poder retrobar-me el seu humor i poder gaudir una altra vegada de la seva companyia. Una abraçada al seu company Rafel, a la seva mare, a la seva família i a tots els seus amics. Avui, a partir de les 12 es fa una vetlla al tanatori de les Corts.

 Reproducció del text publicat al facebook el 19/4/2017 al matí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada