Autoretrats. Riera Pujal, Jordi. Llençament: setembre de 2025.
Una història apassionant de descoberta de la identitat com a dona i com a artista.
Descripció de l'obra
L’Andrea Botet, de trenta i pocs anys, treballa com a delegada comercial als països de l’Extrem Orient per a una empresa catalana. Les estades a hotels de tota mena li són feixugues. Disposa de molt de temps per mirar ben endins d’ella mateixa. En un dels viatges decideix homenatjar les obres d’art que l’han commogut mitjançant uns autoretrats fotogràfics i crea un blog anònim. En cada nou apunt engendra un petit text i una fotografia per intentar fer aquest món una mica més comprensible. En els seus múltiples viatges, mentre publica noves fotografies, anem descobrint la relació intensa i problemàtica amb la seva mare, l’etapa com a estudiant a Londres, els seus amors i també la relació amb una parella tòxica que pot tenir molt males conseqüències. L’Andrea no vol convertir la seva vida en un etern lament. La lluita amb les pors, els somnis de canvi i les circumstàncies l’acabaran empenyent a una cruïlla.
Autor
Jordi Riera Pujal (Granollers) ha treballat molts anys en el sector comercial i ha mostrat la seva obra plàstica en exposicions. Els darrers anys s’ha dedicat a l’escriptura d’assaig i de ficció. El seu primer llibre, El còmic en català. Catàleg d’àlbums i publicacions, es va editar l’any 2011. Des d’aleshores, com a autor principal o com a col·laborador, ha publicat més d’una vintena de llibres dedicats a la divulgació de la història de l’humor gràfic i el còmic. L’últim títol que ha escrit és Historia gráfica de la Guerra Civil amb Jaume Capdevila (2022). Des de l’any 2015 és director de continguts del museu digital dedicat a l’humor gràfic Humoristan. Treballa també com a articulista, conferenciant i director d’exposicions. Va promoure i dirigir la revista cultural Tentacles (2013-2016) i ha coordinat el recull de contes Granollers. Setze històries d’una ciutat (2020). Autoretrats és la seva primera novel·la.
Editorial Base, Barcelona, Col·lecció Base Narrativa número 17, ISBN: 978-84-10131-83-5, PVP 17 €, Format: 15,5 x 23,5 cm. Pàgines: 196, tapa tova, cosit. Il·lustració de la coberta: Jordi Riera Pujal
* La història neix de l'experiència de l'autor, viatjant i treballant fora de la seva ciutat i passant nits solitàries en hotels. Les hores passen lentament en unes cambres sempre canviants, però que en el fons sempre són les mateixes. Hi ha molt de temps per pensar.
* S'han de mostrar les rareses i obscenitats com si fossin comportaments habituals. De fet, la immensa majoria s'encabeixen perfectament dins la normalitat. Els puritans no ho veuen així. La complexitat de la humanitat els hi és estranya.
*La història que explico va començar sent un petit relat l'any 2018 i ha acabat transformant-se en una novel·la set anys després.
*La dramaturga Angélica Liddell va mantenir durant uns anys un bloc on es retratava en cambres d'hotels. Glòria a les artistes.
*Llegeixo molt i oblido bastant. Recordo que fa uns anys la literatura de Jesús Montcada em van fer trempar, les narracions mexicanes de Pere Calders també, últimament Amy Hempel, Elizabeth Strout i Lucia Berlin m'ha encisat. I hi ha molts més autors que els vaig seguint i m'interessen, però he oblidat els noms.
* Normalment, em sorprèn molt més el pensament de les dones que el dels homes. Per això procuro escriure des del punt de vista femení, m'agraden els reptes.
* No hi pot haver conclusions encertades i definitives en els contes, després del fi de la vida dels personatges al paper, la seva existència hauria de continuar al cap del lector.
* El món és cada cop més incomprensible. Escrivim per entendre'l i no ho aconseguim. Per aquest motiu continuem escrivint.
* Narrant històries és com connectem els humans
* Ens movem cada dia entre l'hedonisme de celebrar la pròpia existència i el masoquisme de cercar el dolor.
* L'escriptor de ficció és un voyeur dels altres i de si mateix. També és un bocamoll. El que creu que sap no s'ho pot quedar només per si mateix.
* El realisme incomoda, per això s'ha inventat la vaselina.
* He tingut cents d'amants al meu costat. La immensa majoria han estat imaginàries.
* No és possible retornar al temps que creiem en les respostes simples. Aquella època ja no tornarà.
* Crear és donar alguna cosa d'un mateix. Desgasta, però proporciona satisfacció.
* Sempre hi haurà gent partidària d'abraçar cactus. No s'hi pot fer res.
* A vegades agrairies que els vigilants de la pròpia consciència se n'anessin de vacances.
* Si algun dia ens morim, també ho farà el nostre futur.