La revista Tele-Estel va ser la primera revista en català sortida després de 1939 que no estava sota la protecció de l'església. La revista d'actualitat es va publicar entre 1966 i
1970. Ramon Moix (Terenci) i va publicar un dels primers articles en
català parlant de còmics.
A principis dels anys 60, un grup d'intel·lectuals europeus com Alain Resnais, Umberto Eco, Federico Fellini,... van promoure que el còmic fos considerat un art, concretament el novè art. El cinema ja estava considerat el setè i la fotografia el vuitè art. Aquest grup franco-italià reivindicava la qualitat narrativa i estètica del món de la historieta. A partir de llavor es varen editar recopilacions d'historietes ja dirigides a un public adult i de un cert nivell cultural. Diversos autors europeus es van impregnar dels moviments artístics dels anys 60 i van multiplicar la seva ambició creativa i artística. La revista Linus italiana (1965) va ser la primera en recollir aquestes historietes per adults en una publicació periòdica. El Saló de Lucca (1966) va estar el primer en reunir els creadors i especialistes de la nova manera de veure el còmic.
A l'Estat Espanyol, encara inmers en una dictadura que culturalment -com en tantes altres coses- era una nul·litat, pensava en el còmic com un subpruducte cultural en que el nens perdien el temps. Un joves intel·lectuals, segurament per el seu amor al cinema, van ser dels primers en prendre nota de l'importancia que tenia el còmic en el món de la cultura de masses.
L'ultima frase d'aquest post ha estat esborrada. El mestre Antonio Martín ha tingut el gest de fer un comentari a aquest post. Ell ho va viure i ho explica molt millor del que ho podria fer jo. Moltes gràcies Antonio.
A principis dels anys 60, un grup d'intel·lectuals europeus com Alain Resnais, Umberto Eco, Federico Fellini,... van promoure que el còmic fos considerat un art, concretament el novè art. El cinema ja estava considerat el setè i la fotografia el vuitè art. Aquest grup franco-italià reivindicava la qualitat narrativa i estètica del món de la historieta. A partir de llavor es varen editar recopilacions d'historietes ja dirigides a un public adult i de un cert nivell cultural. Diversos autors europeus es van impregnar dels moviments artístics dels anys 60 i van multiplicar la seva ambició creativa i artística. La revista Linus italiana (1965) va ser la primera en recollir aquestes historietes per adults en una publicació periòdica. El Saló de Lucca (1966) va estar el primer en reunir els creadors i especialistes de la nova manera de veure el còmic.
A l'Estat Espanyol, encara inmers en una dictadura que culturalment -com en tantes altres coses- era una nul·litat, pensava en el còmic com un subpruducte cultural en que el nens perdien el temps. Un joves intel·lectuals, segurament per el seu amor al cinema, van ser dels primers en prendre nota de l'importancia que tenia el còmic en el món de la cultura de masses.
L'ultima frase d'aquest post ha estat esborrada. El mestre Antonio Martín ha tingut el gest de fer un comentari a aquest post. Ell ho va viure i ho explica molt millor del que ho podria fer jo. Moltes gràcies Antonio.
Pàgines reproduïdes de Tele-Estel, número 35 (17 de març de 1967).
Benvolgut amic Jordi Riera,
ResponEliminala veritat és que no sé si el meu comentari val la pena - pugui semblar presumpció quan no ho és; només constatació -. Els primers textos sobre historieta, plantejats ja com difusió i estudi del medi van ser els de Luis Gasca en 1963-1964, després els meus en 1964-1965, i després d'ells els d'Antonio Lara en 1966-197.
Va ser a partir d'aquí quan Ramon Moix (després Terenci) i Pere Gimferrer (després Pere) van escriure alguns articles sobre còmics i Terenci seu molt famós llibre. Més tard Román Gubern publicar per capítols, a la revista "Imagen y Sonido" el seu primer llibre sobre còmics, que jo vaig corregir a petició seva per trobar llavors Roman al MIT.
I des d'octubre de 1968 l'equip de la revista BANG! es va unir a la difusió i investigació de la historieta, sobretot l'espanyola.
Cordialment. Antonio Martin
Moltes gràcies per el teu comentari que ajuda a situar molt millor en el temps, el que es va escriure en aquells anys sobre el tema del còmic. La veritat es que desconeixia l'existència dels teus articles del 1964-65. Segur que fora interessant recuperar-los després de tants anys.
EliminaEspero que aviat pugui degustar els teus immensos coneixements sobre el món de l'edició dels còmics en un nou llibre :-)
Bona feina d'arqueologia, Jordi.
ResponEliminaI se saluda l'aportació d'Antonio Martín. A veure si podem rescatar aquests primers textos i el de Luis Gasca.
M'agrada més l'arqueologia de llibres que de pedres, qüestió de gustos.
EliminaEm queda la segona part d'aquest article que parla de "les tires" en espanyol. Ho pujaré d'aquí uns dies.