dimecres, 20 de juny de 2012

Adéu a l'Emili Teixidor


Fa uns mesos vaig tenir una petita xerrada amb l'Emili Teixidor al seu pis de Sarrià on vivia i on finalment ha mort. Volia parlar amb ell de la seva etapa, relativament poc coneguda, com a guionista a la revista Oriflama. El va sorprendre que en el meu llibre El còmic en català, parlés de la seva col·laboració com a guionista amb el dibuixant Enric Sió per crear "Lavínia 2016 o la guerra dels poetes" l'any 1968. De fet el sorprenent es que en plena dictadura, els autors s'atrevissin a crear el que està considerat el primer còmic polític publicat a l'Estat. L'any següent, publicarien una fotonovel·la de caire plenament paròdic a la mateixa revista. Un dels comentaris que em va fer, es que li agradaria que alguna de les publicacions actuals ho tornessin a editar. De moment ho hem recuperat en aquestes pàgines i a Tebeosfera

Una de les coses que em va motivar a intentar tirar endavant, junt amb moltes més persones, una revista com Tentacles, va ser el seu comentari de que trobava les revistes catalanes actuals molt poc atrevides. Pensava que tenien poc a perdre i que estaven en situació de ser molt més arriscades en la forma i  en el contingut. No sabem, el dia que finalment es pugui publicar Tentacles, si hauria plagut a l'escriptor, però si que les intencions al fer-la no anaven gaire lluny del seu comentari.

Fa uns mesos el vaig veure en una de les moltes xerrades publiques en que parlava dels llibres. Una persona li va preguntar si li faria il·lusio d'anar a Hollywood si finalment Pa Negre era nominada per els Oscars. Ell va fer un somriure sorneguer i amb cara de noi entremaliat va comentar, penso que el lloc més adient per mi seria recollir el Nobel de Literatura a Estocolm i no pas anar a Hollywood.

Gràcies Emili per les teves obres i per la immensa tasca de divulgació cultural feta durant tans anys.


4 comentaris:

  1. Un bon comiat per a algú que ha treballat com pocs la llengua.

    I a veure si algú reedita aquesta fotonovel·la i altres treballs introbables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... no estaria malament muntar una editorial que es digués "Els introbables". Qui s'anima ? ;-)

      Elimina
  2. Tenia raó l'Emili Teixidor quan diu que les revistes són poc atrevides. Crec que cal treure-li molta pols a la cultura catalana. Tenim grans exponents d'aquesta cultura, però falta un aparell crític que arribi arreu; i arreu vol dir més enllà del que és estrictament la cultura catalana.

    A veure si ho aconseguim amb Tentacles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. en general, hem estat durant anys molt distrets en guerres de capelletes i en que cada capelleta defenia els seus. Potser ara es un bon moment de sumar esforços, per repensar molts plantejaments de la nostra cultura.

      Elimina