Joan Miró a Patufet i a Cavall Fort

Joan Miró i Ferrà (1893-1983) pintor, escultor, gravador i ceramista va ser un dels grans noms en el camp de l'art del segle XX. En els anys seixanta es va implicar en la creixent cultura popular en català. Una de les portades de disc més coneguda es la que va fer per Raimon el 1966.

L'any 1965 realitza una portada per la revista infantil Cavall Fort (número 44). En la carta privada reproduïda, Joan Miró demana al editor Josep Tremoleda i Roca que l'import dels seus honoraris el pagui regalant subscripcions a les escoles. Així ho va fer l'editor. La qualitat del paper de la portada era molt superior a la normal de la revista. La tercera imatge reprodueix el missatge de Miró a la revista Patufet i va sortir al número 5 de gener de 1969.

Serra Massana, Apa i Prat a Virolet

Virolet (1922-31). Revista infantil que aparegué com a suplement d'En Patufet. Va ser el primer setmanari català a on predominava la part d'il·lustració gràfica a la de contes escrits. Portades del número 115 de Serra Massana (1924), 181 d'Apa i 184 de Prat (1925). 29x21 cm. 8 p. 

Josep Serra i Massana (1896-1980). Va ser un dels pioners dels dibuixos animats en el cinema d'animació publicitari. Dibuixant per diverses revistes, va ser el creador del  Profesor Franz de Copenhague a la revista TBO l'any 1935. L'any 1972 va publicar Análisis de la comicidad a Barcelona. 207 p.

Apa, pseudònim de Feliu Elias i Bracons (1878-1948). Publicà dibuixos entre altres revistes a ¡Cu-Cut!, Picarol, La Rialla, La Mainada, Virolet, El Borinot, Jordi, ...aixi com a revistes franceses: Paris Journal, Paris Midi, l'Assiette au Beurre o Formes. Es dedicà  també a escriure sobre art en diverses publicacions, i llibres.

Penarroya a Patufet

Patufet (1968-73). Edita: Baguñà Hnos. Revista infantil i juvenil. 20x14 cm. Portades dels números 2 (1968), 25, 27 (1969) i 52 (1970).

J. Peñarroya Peñarroya (1910-75) va ser un dels dibuixants fonamentals de la primera fornada de l'anomenada escola Bruguera. Els seus personatges més coneguts creats per les revistes de l'editorial Bruguera foren Don Pío (1947), Calixto (1947), Gordito Relleno (1948), Don Berrinche (1948), Pepe, el hincha (1962) i Pitagorín (1966). A Patufet comença a col·laborar realitzant la portada del segon número (1968) i amb petites historietes a partir del número 3. El seu humor buscava més els somriures complices que les grans riallades. En les seves historietes podem resseguir l'historia de la classe mitjana des de els temps durs de la postguerra fins la seva plena integració en la societat de consum ja als anys seixanta-setanta. A Patufet  aprofita per emmarcar el seu humor en un paisatge típicament barceloní.

Jaume Perich a Patufet (1)

Patufet (1968-73). Edita: Baguñà Hnos. Revista infantil i juvenil. 20x14 cm. Portades dels números 24 (1969), 31, 39, 48 i 54 (1970).

Jaume Perich (1941-95) va començar a treballar com a redactor a editorial Bruguera l'any 1964, poc després col·labora amb els seus acudits amb el diari El Correo Catalán i la revista juvenil Oriflama. La revista infantil Patufet necessitada de nous valors que contactin millor amb els seus lectors el contracta. Perich comença la seva col·laboració amb una historieta  de vuit vinyetes en el Patufet  número 17 de juliol de 1969. La seva primer portada per la revista serà per el número 24 d'octubre de 1969. 

Catalunya ja des dels temps de l'Esquella de la Torratxa (1872-1939), de Cu-cut! (1902-12),... ha estat beneïda per una saga immillorable d'humoristes gràfics. Perich, en aquests dibuixos fets encara en plena joventut i per un públic infantil, ja demostra el seu magisteri en l'art del humor gràfic. En l'humor per adults destacaria el seu sentit critic i la seva ironia, que ja ben entrats els anys setanta seria fonamental per l'anomenat "boom de l'humorisme gràfic". 

Resulta emotiu anar a la Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt, a on la família va cedir la col·lecció privada de llibres de l'humorista. A la sala de la biblioteca es pot tenir entre les mans  llibres d'humorisme gràfic en diversos idiomes, molts d'ells dedicats per els autors a Perich. Un any després de la mort del humorista s’instaura el Premi Internacional d'Humor Gat Perich en memòria de Jaume Perich per reconèixer la tasca social dels professionals de l'humor. L’iniciativa va sorgir del dibuixant Fer i la família de Jaume Perich.

De El còmic en català he sostret la següent bibliografia:

Perich. Perich Match / 1970. Pròleg de Joan de Segarra. Edicions 62. Col·lecció: L'escorpí, 20. 17x11 cm. Rús. B/N. 96 p.

Perich. Setze fetges / 1971. Pròleg: M. Vázquez Montalbán. Edicions 62. 20x14 cm. Rús. B/N. 127 p.

Perich. Els tres peus del gat / 1972. Edita: Edicions 62. Col·lecció: L'escorpí, 35. 17x11 cm. B/N. Rús. 128 p.

Perich. El llibre de les coses / 1995. Pròleg de V. Villatoro. Edita: Avui. Llibre regal per celebrar el dia de Sant Jordi de 1995 al diari Avui. 20x13 cm. Rús. 62 p.

Perich. Els gats de Perich / 1995. Edita: Thassàlia. 24x17 cm. Rús. B/N. 78 p.

Terenci Moix i els còmics

Dolça Catalunya núm. 59. Els còmics / 1968. Terenci Moix (1942-2003).  Editorial Mateu. Fascicle. 30x22 cm. Color. 24 p. Pàgines reproduïdes: portada, 281, 282, 299.

Terenci Moix el 1968 publicaria amb LLibres de Sinera, Los "comics", arte para el consumo y formas  pop que l'any 2007 es reeditaria com a Historia social del cómic a Editorial Bruguera. Ves a saber el perquè del canvi de nom del llibre, quan sembla molt més adient l'original. Aquest estudi estava plenament amb concordança amb les idees de intel·lectualitat dels anys 60 de veure els "tebeos" no solament com un enteniment per la canalla. Es tractava de valorar-los com un reflex de l'època en la que es produïen, com a possible mitjà expressiu i artístic i com a element important de la cultura de masses. Va ser en aquests anys que comença el creixement exponencial de un còmic conscient de les seves possibilitats com qualsevol altre mitjà artístic i la recuperació i valoració de les grans obres editades des de el començament del segle XX. 

El 1968 ja hi havien llibres (pocs) en català que parlaven de ninotaires, d'humorisme gràfic, ... però Terenci, en aquest fascicle de Dolça Catalunya, es dels primers que dona un enfocament plenament modern i contemporani sobre l'estudi del món dels còmics.